Vespes asiàtiques, abelles robòtiques, llavors zombi

Aquests darrers mesos hem vist com les abelles saltaven a primera plana d'alguns mitjans, i com sol passar sovint (tot i els voluntariosos i esforçats biòlegs de camp) ens fem ressò del nostre medi ambient per alguna situació problemàtica: La Vespa velutina, una espècie asiàtica de vespa ha arribat a Catalunya amb intenció de quedar-se.

Qualsevol inversió que es proposa en aquest país per a solucionar o corregir problemes ambientals acostuma a generar, a diversos nivells, algun tipus de reacció contrària: hi ha sectors de la nostra societat que han acabat internalitzant tots aquests temes com a pals a les rodes de diferents interessos; poc a poc Catalunya s'ha anat convertint en un dels indrets dels Països Catalans on més travetes es posa a la conservació. Buscar casos concrets de conservació de plantes amenaçades i comparar amb unes Illes Balears i un País Valencià sota el jou del Partit Popular podria generar exemples un xic sagnants. Per no parlar de quan es feia servir els títols d'informes ambientals encarregats per la Generalitat per burlar-se'n i sembrar la idea de dispendi indiscriminat de diners públics, obviant si aquests informes van permetre fer avaluacions que poden obrir la porta a rebre fons europeus, per exemple. 

Tot canvia quan pots oferir un projecte com el de la lluita contra la vespa asiàtica. Prendre mesures és més senzill després de comprovar que algunes espècies invasores com el cranc de riu americà, el musclo zebra, la llentia d'aigua o el cargol poma (que de ven segur van generar algun informe de títol graciós) poden generar pèrdues econòmiques milionàries. 

Les principals afectades per l'arribada de la vespa asiàtica són les abelles autòctones; la veritat és que encara es troben pocs articles en els que es detalli minuciosament la seva biologia a Europa, però aquesta vespa de mida força gran s'ha rebel·lat com una severa depredadora dels seus ruscs. Aquí és quan ens hem d'aturar a reflexionar: quin paper juguen les abelles a les nostres vides? Les abelles són una peça clau en un ecosistema, degut al seu paper com a principal (o únic) vector de pol·linització d'una gran quantitat de plantes que, d'aquesta manera, veuen lligat el seu cicle vital amb uns petits insectes al costat dels quals han coevolucionat d'una manera fascinant.

Moltes de les plantes d'interès econòmic que es fan servir en agricultura són també dependents de l'acció d'abelles o altres insectes. El lligam entre les abelles i la supervivència de determinades explotacions agrícoles és un bon motiu per a convidar a lluitar contra elements que en puguin posar en perill la viabilitat... o potser no tant. A Monsanto, la gran companyia de desenvolupament d'herbicides, pesticides i organismes transgènics, i focus constant de denúncies per part d'entitats ecologistes, ja s'han fet seu el lema de "a grans mals grans remeis". Davant els preocupants declivis poblacionals d'abelles dels Estats Units, que com algunes publicacions científiques apunten, poden ser causats per productes que ells mateixos comercialitzen, han decidit apostar pel desenvolupament d'abelles robòtiques, de les que ja han ensenyat els primers prototips des de la universitat de Harvard. 

Petits robots de plàstic i titani volant enmig dels cultius per seguir amb la tasca que les seves desaparegudes companyes ja no poden dur a terme. Probablement, pol·linitzant plantes nascudes de les conegudes com a "llavors zombi", que reben aquest apel·latiu perquè són estèrils i només es desenvolupen si se'ls aplica un producte químic determinat, que al mateix temps és entre els responsables de la mort de les abelles autòctones. Un cercle (virtuós, per algunes butxaques) que mica en mica va deixant els productors en mans de grans corporacions, uniformitzant les varietats agrícoles, omplint el medi ambient de productes químics i fent el món una mica més inhòspit. Potser al final les vespes asiàtiques es moriran de gana i ens estem preocupant per res.